Ayoba, Mzanzsi! (Perfecto, Sudáfrica), anunciaba ayer el diario Saturday Star en un titular gigante. El Mundial ya ha empezado y para los sudafricanos la euforia va en aumento. La organización, al igual que los Bafana, la selección nacional, han vivido el empate inicial como una victoria sin precedentes. Y no sin motivo, al fin y al cabo se enfrentaban a retos muy superiores a los que se habían encontrado nunca hasta el momento. En el campo, los jugadores pudieron parar a un México muy superior y arrancaron un empate que supo a auténtica victoria. En el país, las primeras horas del Mundial también se han visto como un éxito sin parangón, a pesar de temas como el caos del transporte en el concierto de inauguración, de los robos en hoteles donde se hospedan selecciones o que a la televisión se le fuera el sonido en algunos momentos del partido. El portavoz del gobierno, Themba Maseko, felicitó, en nombre del Consejo de Ministros, tanto a los organizadores como a los espectadores por como transcurrió la inauguración.

Entrevista a Zwelinzima Vavi, Secretari General de la Confederació de Sindicats de Sud Àfrica 

Zwelinzima Vavi es troba en una situació difícil permanent. La seva poderosa Confederació de Sindicats de Sud Àfrica (Cosatu, en l'acrònim anglès), amb més de dos milions d'afiliats, forma part de la governamental Triple Aliança, juntament amb el Congrés Nacional Africà i el Partit Comunista. Al mateix temps, la seva defensa dels drets dels treballadors, per sobre dels interessos del govern del qual forma part, la converteixen també en la principal força opositora. 

Vostè ha afirmat sovint que Sud Àfrica és “una bomba de rellotgeria”. Què vol dir exactament amb això?

Doncs que tenim uns percentatges de pobresa, atur i manca de serveis bàsics, sobretot entre la gent jove, insostenibles. I amida que tota aquesta gent es va desmoralitzant i desesperant més i més, veient que no tenen cap tipus de perspectiva d'assolir certa prosperitat, seguretat i respecte per a ells mateixos les relacions socials es van tornant més i més perilloses. Aquest és un problema que senzillament no ens podem permetre el luxe de no resoldre.

Entrevista a Marje D Jobson, Secretària General de Khulumani Suport Group

Khulumani és una associació que agrupa milers de víctimes de l'apartheid per demanar unes compensacions que -més enllà de les indemnitzacions econòmiques- s'entenen com una transformació de la democràcia sud-africana. Un objectiu que passa, inevitablement, per fer una relectura crítica de com es va fer la transició. Khulumani vol dir “parlar clar” en zulu i Marje D. Jobson, la seva Secretària General, n'honora el nom. 

La transició sud-africana es presenta com un model exemplar, però vostès en són molt crítics. Què és el que creu que és va fer malament?

Aquesta va ser bàsicament un pacte entre dues elits que fins llavors havien estat enfrontades -la blanca i la negra- que, simplificant, podríem dir que es van repartir el poder: “el Parlament per tu, els bancs per a mi”. I d'aquest pacte n'ha sortit la nostra democràcia actual, que té moltes coses bones però també moltes de dolentes, com per exemple que a nivell material només ha beneficiat una petita minoria dels oprimits, precisament la mateixa elit negra que la va negociar. La immensa majoria de la resta, viu sota les mateixes condicions de pobresa, desesperació i manca d'oportunitats que tenia durant l'apartheid. 

JC

La ciudad renueva su campus y su aeropuerto para alojar a “La Roja”

 

Visto desde la terraza de la cafetería más se parece a una de esas películas americanas de estudiantes universitarios que a la imagen más común de África. Chicas rubias de gran sonrisa y negros moldeados en el gimnasio bromean mientras beben unos refrescos que les permitan sobreponerse a un calor inusual de principios del invierno austral, un césped bien cortado que rodea todas las instalaciones, un orden impecable y grupos de atletas corren, saltan o lanzan la jabalina a las órdenes de los respectivos entrenadores. Es el Instituto de Alto Rendimiento (IAR) de la Universidad del Noroeste, en la ciudad de Pocthefstroom -nombre que incluso a los locales les resulta difícil de escribir sin equivocarse y que normalmente abrevian en un simple “Potch”- en Sudáfrica. Donde se hospedará la selección española de fútbol durante su estancia en el Mundial.

“Pasajeros al tren!” Aunque este sea un más que utilizado tópico, quizá siga siendo la mejor forma de expresar como empieza un viaje en el Blue Train, uno de los ferrocarriles más lujosos del mundo y que cruza Sudáfrica -de Pretoria, la capital, hasta Ciudad del Cabo- resiguiendo, no solo sus bellos paisajes sino, sobre todo, su historia colonial. Una historia revivida, por supuesto, desde el punto de vista de los colonizadores.