La Valldigna acull el 33è aplec Excursionista dels Països Catalans

Es tracta només de caminar per la muntanya o hi ha alguna cosa més darrere? Més de cent trenta anys d'excursionisme al nostre país avalen una sòlida tradició cultural i social darrere aquesta pràctica esportiva peculiar -sobretot perquè, a diferència de la resta d'esports, no es basa en la competivitat-. Amor per la natura, interès científic i fins i tot catalanisme -“el paisatge és un element de formació patriòtica” va deixar escrit el poeta i excursionista Carles Salvador- acompanyen l'exercici físic en l'alpinisme que encara avui reivindiquen els clubs de muntanya que aquesta setmana celebren el 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans als pobles de Benifairó i Simat de la Valldigna, a la comarca de la Safor.

Entrevista a Pelenise Alofa, líder comunitària de Kiribati

Pelenise Alofa va passar per Barcelona convidada per l'ONG Amics de la Terra, per tal de denunciar  el canvi climàtic i les conseqüències greus i imminents que té per al seu país. Amb més de la meitat de les 33 illes que conformen Kiribati en perill de desaparèixer sota les aigües del Pacífic, aquesta és una tasca que no pot ser postergada i el seu objectiu "no és negociable". 
 
Com els afecta el canvi climàtic a Kiribati? 
El més greu és la pujada del nivell del mar, que ja està afectant la primera línia de costa. Les ones s'emporten la terra, primer de la platja i després més enllà fins a fer caure literalment els arbres. La imatge més coneguda de les nostres illes són les fileres de cocoters davant del mar. Avui les palmeres estan totes al terra. Els cocos, al costat de la pesca, són el nostre principal recurs econòmic. No és un problema sols del paisatge.

Empassant-me compulsivament la trilogia Millenium em vaig adonar que realment les democràcies existeixen, encara que nosaltres no visquem en una. Clar que parteixo del supòsit que Stieg Larsson, periodista d'investigació i comunista, coneixia a fons el funcionament de l'estat suec i no tenia cap motiu per deixar-lo ben parat. Al seu tercer llibre fa girar la trama al voltant d'un grup d'agents secrets d'extrema dreta que “viola els drets constitucionals d'una ciutadana sueca” -ho poso entre cometes per que la frase és per llogar-hi cadires- per protegir un secret d'estat davant l'escàndol dels seus companys “normals”. (i jo que pensava que aquesta era la funció dels serveis secrets!). Realment, no és més fàcil imaginar un agent del Cesid -avui CNI- violant drets constitucionals que escandalitzar-se'n?

Un township es el área urbana donde, durante el apartheid, los negros, mestizos o indios estaban obligados a vivir dentro de la política de “separación de razas” del régimen. Cada ciudad y pueblo de Sudáfrica tiene al menos uno. Son sus barrios exteriores donde vivía la fuerza laboral. Lo cerca justo para que pudieran llegar al trabajo y lo suficientemente lejos para que no se pudieran “mezclar” con la “raza blanca” que ocupaba los centros.

35a Conferència Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahraui 

 

Amb la voluntat de visualitzar la solidaritat i el suport de la societat civil europea -al contrari que els seus governs- a la causa sahraui ,s'ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona la 35a Conferència Internacional de Solidaritat am el Poble Sahraui (EUCOCO). El seu objectiu és anar més enllà de la solidaritat formal i l'ajuda humanitària i començar a “construir un lobby mundial de pressió social” -en paraules de la presidenta de l'Associació Catalana d'Amistat amb el poble Sahraui (ACAPS), Núria Salamé- que permeti desbloquejar un conflicte enquistat des de fa 34 anys, tot i les múltiples resolucions de les Nacions Unides que emparen el dret sahraui a l'autodeterminació. La creació d'un Intergrup parlamentari mundial que coordini els diferents intergrups nacionals és el proper objectiu del moviments solidari amb el Sàhara Occidental.