|
“Soc conscient que no arribaré a veure un país lliure de pobresa” |
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
divendres, 20 agost de 2010 |
Entrevista
Yunus Ballim, vicerector de la Universitat de Witts
 La Universitat de Witts, a
Johannesburg, és la més gran de Sud Àfrica, i va ser de les
primeres en admetre estudiants no blancs. Yunus Ballim, enginyer
civil format plenament a la casa i amb un extens currículum com a
investigador, és una prova dels èxits d'aquelles primeres
polítiques de democratització de l'educació. Des de 2006 n'és
vicerector
Enguany ha fet 20 anys
de l'alliberament de Mandela, descrit com “el moment més
emocionant de la història de Sud Àfrica”. Dues dècades després,
què creu que en queda de tota aquella il·lusió?
Aquell va ser un moment
increïble que va fer que els primers anys dels governs antiapartheid
és desplegués una energia increïble i és fes un gran esforç per
tal de millorar la situació de la gent negra i construir unes
polítiques públiques que desmuntessin les injustícies de
l'apartheid
Ara, vist amb perspectiva
és evident que s'han fet grans coses, però que en molts aspectes
aquest esforç es va quedar a mitges.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
dilluns, 09 agost de 2010 |
 (H) El desierto Kalahari se extiende
a lo largo de 900.000 kilómetros cuadrados por buena parte del África
Austral. Es una zona árida y rocosa, extremadamente difícil para la
vida humana y que el explorador E.H.L. Schwartz describió en 1928 como
“la zona más inhóspita tras el Ártico donde los humanos hayan podido
escoger vivir”. Estos humanos a los que refería Schwartz no eran
otros que los que entonces se llamaron bosquimanos -hombres del bosque-
pero que más correctamente se conocen como pueblos San.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Per unes comunitats inclusives |
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
dimecres, 28 juliol de 2010 |
Sud Àfrica va atraure
l’atenció mundial fa dos anys quan uns avalots xenòfobs contra
immigrants africans van deixar una estela de 62 morts i desenes de
milers de refugiats mentre les televisions emitien terribles escenes
d’incendis i pallisses. El que ja no va sortir als mitjans
internacionals van ser les infinites petites accions de solidaritat i
protecció dels immigrants, que van salvar vides i van acollir
moltíssims desplaçats. De fet, es va demostrar que la presència
d’organitzacions socials de base era inversament proporcional als
actes de violència.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
La Vida Después del Mundial |
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
dilluns, 26 juliol de 2010 |
 Marta Garrich Millones de banderas se desplegaron
al viento por toda Sudáfrica para dar la bienvenida a las 32 selecciones
de todo el mundo y a los seguidores y cámaras de televisión que venían
detrás y que, durante un mes, convirtieron este esquinado país en
centro del mundo. La mayoría eran, obviamente, las coloridas enseñas
de la Nación del Arco Iris, pero había muchísimas de todos los participantes
y también otras de las que costaba entender con que intención habían
sido colgadas. Un amigo me aseguró, incluso, que en una entidad bancaria
había visto una Ikurriña. El mundo miraba Sudáfrica y esta le daba
la bienvenida con este ondear orgulloso y alegre. Era el Mundial y nada
podía simbolizar mejor la alegría y la ilusión con que los sudafricanos
recibieron el evento.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
diumenge, 25 juliol de 2010 |
 (H) Lenasia es un sitio curioso.
En este inmenso barrio al sur de Johannesburgo es donde, durante el
apartheid, tenía que vivir obligatoriamente la población india y aún
hoy conforma la inmensa mayoría de sus vecinos. Las calles tienen nombres
de ciudades del sur de Asia: Peshawar, Madrás, Lahore... aquí y allá
se aparecen coloridas mezquitas y recargados templos hindúes y en sus
centros comerciales abundan las tiendas donde se puede encontrar desde
curry hasta los brillantes vestidos llamados saris, pasando por revistas
de cotilleos de Bollywood. Turbantes y nicabs forman parte habitual
del paisaje. Nadie diría que estamos en Sudáfrica.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Mitjans i poder en la potència africana |
|
escrit per Joan Canela i Barrull
|
|
divendres, 23 juliol de 2010 |
 (H) Més que un edifici es tracta
d’un enorme complex de parets exageradament blanques al centre de
Johannesburg. Per accedir-hi cal passar primer el control de l’aparcament
–situat sota un enorme cartell amb totes les capçaleres del grup-
i després el de la porta de la redacció amb un arc detector de metalls
inclòs. A la recepció una immensa pantalla de televisió passa els
titulars dels diferents mitjans i dades sobre la seva difusió.
Es tracta de la seu de Naspers,
el principal grup mediàtic sud-africà i un dels grans conglomerats
globals de la comunicació. Des d’aquest edifici es pensen, controlen
i, en alguns casos, s’escriuen diversos diaris i desenes de revistes
i webs, a més de la plataforma de televisió per cable més gran de
l’Àfrica.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 1 - 16 de 321 |
