Entrevista a Rosa Cullell,
Presidenta de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya
Totes les tendències indiquen
que les audiències es fragmenten i que el model del gran mitjà de
comunicació per a tothom s'acaba. Com s'ho faran els mitjans públics
per mantenir la seva referencialitat davant aquest panorama?
Amb el món digital les audiències
de més del 10% ja s'han acabat i les televisions generalistes estarem
en aquest entorn. Podem tenir puntes d'audiència molt altes, però
aquest no és el problema, sinó tenir una mitjana del 14-15% i mantenir-la.
Això és el que costa més i al que nosaltres hem d'aspirar, doncs
sinó deixarem de ser referencials per esdevenir minoritaris.
Crec que en aquests moments
això s'està fent bé però en el futur hem d'aspirar a que la suma
dels nostres canals en TDT arribin a una part important de la societat
catalana.
O sigui que la solució
es troba en multiplicar les emissions.
La TDT ens deixa -o més ben
dit ens obliga a- multiplicar les emissions, però no hem d'oblidar
que tenim una marca, que és TV3 que té l'objectiu de ser líder i
ho seguirà sent quan tinguem més canals. Però TV3 no podrà, per
si sola oferir tots els continguts així que haurem de mirar de sumar
audiències i no només en canals de televisió, sinó també de ràdio,
internet, telèfon... i que la suma d'aquestes audiències sigui un
públic majoritari.
La CCMA i en especial TV3
han apostat molt fort per l'adaptació a les noves tecnologies. En pot
fer un balanç?
Els nostres portals són líders
en català i no paren de créixer. La nostra presència a internet s'està
multiplicant i al novembre tots els portals de la CCMA sumen quasi un
milió i mig de visitants únics i 500.000 hores de televisió. Hem
d'aspirar a ser també referencials en aquests nous canals i em sembla
que ho estem fent bé.
El problema és que tenim el
públic però no els ingressos. Aquesta és una raó del perquè una
empresa pública s'està avançant a les privades, molt més conservadores
en aquest àmbit.
El món de les noves tecnologies
els està obligant a canviar de mentalitat?
En cert forma hem de deixar
de pensar en els canals i centrar-nos en els continguts. L'important
és produir uns continguts en català de la millor qualitat possible,
orientats cap a les necessitats dels espectadors i els oients. I després
ja ho enviarem per tots els canals possibles.
La meva generació ens posàvem
davant la televisió o la ràdio i ens esperàvem que comencés el programa.
La meva filla ja no fa això, té uns hàbits totalment diferents. I
això ens obliga als que estem als mitjans a espavilar, a fer continguts
de qualitat i assegurar-nos que la gent els troba en els canals que
li són propis. Jo no sé quins seran propis de les generacions futures,
però hi haurem d'estar.
Un cas més polèmic ha
estat la pèrdua del lideratge històric de Catalunya Ràdio.
Aquesta pregunta me la fas
en un moment en que estem recuperant audiència en ràdio. Els Matins
ha tornat a ser líder i Catalunya Informació ha fet la millor marca
de la seva història, tenim 157.000 oients -un creixement d'un 63%!-
en ràdio d'informació. Crec que com a corporació pública seguim
sent referencials tant amb televisió com amb ràdio. Som més públics
que mai i amb unes audiències que tornen a ser líders amb molts aspectes.
Per altra banda també es bo
que hi hagi altres cadenes, perquè vol dir que s'està creant ràdio
en català. Fa 15 anys s'escoltava menys ràdio en català i nosaltres
hem contribuït a canviar aquest panorama i ara aquesta feina també
la fan empreses privades.
No és només es tracta que
nosaltres siguem líders sinó també que hi hagi més oients en català
i si aquests escolten mitjans privats doncs ja ens sembla bé.
L'altra polèmica irresolta
és la recepció dels canals de la CCMA a la resta de l'espai lingüístic.
En això nosaltres sempre hem
recolzat qualsevol acord que permeti que el marc lingüístic català
sigui ample i que tothom qui tingui el català com a llengua doncs ens
pugui veure.
Però això és una qüestió
que és més responsabilitat dels governs que no pas nostra, encara
que òbviament hi col·laborem.
Ara hem arribat a un acord
de reciprocitat amb les Balears en que s'ha treballat de manera paral·lela
entre governs i televisions amb un resultat molt bo. Sé que ha rebut
crítiques però jo no acabo d'entendre-les, perquè el més important
no és que TV3 arribi a les Balears sinó que augmenti l'espectre de
mitjans en català en el seu global. Que IB3 sigui en català i que
es pugui veure aquí i que allà es pugui veure TV3. Si nosaltres podem
ajudar en això estem complint la nostra vocació.
Ara estem treballant de la
mateixa manera per garantir la nostra cobertura de la Franja de Ponent,
mentre que al País Valencià i a a Catalunya Nord són els governs
els que estan buscant un acord que permeti aquesta reciprocitat.
Però això només afecta
TV3 i precisament abans parlàvem de la multiplicació de canals i la
sima d'audiències
Bé, això dependrà de cada
acord de reciprocitat. Amb Balears per exemple s'ha inclòs també el
3/24, però crec que aquests acords són flexibles i que s'aniran modificant
segons el que el públic demandi.
Publicat a l'Anuari de l'Espai Català de la Comunicació