La batalla per la defensa del
patrimoni cultural i social del Cabanyal, l'antic barri mariner de València
sembla que s'accelera a cada dia que passa. L'ordre del Ministeri de
Cultura espanyol de considerar “espoli” la prolongació de l'Avinguda
de Blasco Ibáñez fins al mar -que passa per sobre una trama urbana
i centenars de cases considerades Bé d'Interès Cultural (BIC)- ha
tingut l'efecte contrari al que caldria esperar. De l'eufòria inicial
del veïnat del Cabanyal afectat per les expropiacions s'ha passat a
viure una fugida endavant dels governs municipal i autonòmic, que han
utilitzat l'ordre ministerial per atiar la bandera del victimisme localista.
Així doncs, es pot donar la
contradicció que l'esperat i molt endarrerit posicionament de Madrid
serveixi per accelerar un projecte que estava mort econòmicament però
que ara el PP valencià utilitzaria per tractar de salvar-se políticament
i capejar, així, la forta crisi que viu, ofegat pels escàndols de
corrupció, la divisió interna i l'enfonsament del model econòmic
que l'ha permès un còmode domini del País Valencià durant quasi
vint anys.
Aquest anàlisi es pot deduir
de la sortida de to de Rita Barberá i Francisco Camps -amb un Decret-llei
de dubtosa legalitat aprovat menys de 48 hores després de fer-se pública
l'ordre del Ministeri de Cultura- i les seves declaracions contundents
en favor d'intensificar les obres i l'enderrocament de cases, tot i
la absoluta inviabilitat econòmica d'un projecte que s'havia de finançar
amb la construcció d'obra nova en els solars alliberats per la nova
avinguda. En aquesta línia, a inicis de la setmana centenars de veïns
i veïnes amb un procés d'expropiació pendent han començat a rebre
les ordres d'ocupació de les seves cases.
La lluita s'enforteix
Davant aquest panorama les
diferents entitats que durant onze anys s'han oposat a a la prolongació
de l'Avinguda de Blasco Ibáñez, com Salvem el Cabanyal, l'Associació
de Veïns i els centres socials okupats, han promès “defensar el
barri” i “si és necessari posar-se entre les màquines i els edificis”.
Conscients que no es possible esperar simplement el compliment de l'ordre
per part de l'Ajuntament valencià, Toni Villora, portaveu de Salvem
el Cabanyal, declarava recentment que “açò sols és el principi”
i que l'auto ministerial no resol el conflicte, encara que sí “enforteix
la lluita”. La primera acció estava prevista per aquest dimecres
13 de gener -ja tancada l'edició de la Directa- en forma d'una assemblea
general per planificar noves mobilitzacions. No es descarta convocar
una gran manifestació al centre de la ciutat.
Fracàs econòmic
Mentrestant el darrers dies
de convulsió al voltant del Cabanyal han coincidit amb un nou escàndol
polític i econòmic. Un informe de la Sindicatura de Comptes denunciava
que Ajuntament i Generalitat han pagat compensacions abusives a les
empreses privades per les seves accions a l'empresa mixta Cabanyal 2010,
fundada per gestionar l'enderroc i futura reconstrucció del barri mariner.
Davant els endarreriments del pla establert i la resistència veïnal
les constructores privades van abandonar el projecte, però les empreses
públiques Ivsa (autonòmica) i Aumsa (municipal) els estan pagant les
accions al mateix preu que l'inicial -tot i la pèrdua del seu valor-
a més de diferents plusos i interessos, amb un valor total de 7,8 milions
d'euros. Uns pagaments que el Síndic considera “sorprenents” i
“injustificats”.
“El que l'informe no pot
dir -explica el periodista d'El Levante Juanjo García- és que en realitat
els empresaris van acudir a la crida de les administracions del PP per
recolzar l'operació, a l'estil de la inversió a Terra Mítica, però,
lògicament, no anaven a perdre diners”.
Publicat a la Directa
