La setmana passada es feia el sorteig per la Copa Confederacions -n'havíeu sentit a parlar mai? doncs nosaltres tampoc- que s'ha de celebrar el proper juny a Sud Àfrica com a avantsala del Mundial del 2010. Aprofitant l'ocasió la FIFA organitzava un tour per periodistes internacionals que volguessin conèixer l'estat dels preparatius de l'esdeveniment.

Pensant que vendríem articles a dojo, ens hi vam apuntar. Òbviament no sabíem res de futbol (ara encara no en sabem massa, però després de compartir una setmana sencera amb periodistes esportius n'hem après una miqueta). El cas és més aviat una ensabonada de la FIFA al gremi periodístic i el tema no té massa interès informatiu i no s'hi deia res que no es pogués copiar d'una agència. Així que cap mitjà va respondre a la nostra suculenta oferta de reportatge exclusiu. Però ja que estàvem apuntats “i no cobrarem res -vam pensar- almenys mengem gratis”-

L'experiència ens va servir per conèixer des de dins l'altra Sud Àfrica. La dels que van guanyar el procés del 94: Els periodistes estaven allotjats a l'hotel més car de la ciutat (a nosaltres ens van considerar premsa local i no ens van donar habitació), entre els participants corrien rumors com que no es pot anar pels carrers de Joburg amb un rellotge al canyell i un periodista brasiler deia sense dubtar que Rio de Janeiro és molt menys perillós (quan li vaig preguntar per la paràlisi armada que els narcotraficants van provocar a Rio el 95 va respondre que havia estat “un fet puntual”). Realment, després de fer el tour jo estava a punt de dubtar de no haver tornat a Europa, si no fós pel fet que tots els polítics eren negres.

Personalment, el fet més simbòlic va ser quan la policia amb les sirenes posades va acompanyar el nostre autobus desde l'estadi Ellis Park (situat a Hillbrow, un dels barris més perillosos) fins al Contitution Hill, un dels símbols de la repressió de l'Apartheid i on avui hi ha un museu. És cert que la presència policial era perquè féiem tard al sopar que l'Ajuntament ens havia preparat, però la imatge d'un autobus de blancs passant escortats per un barri negre deuria portar més d'un record als transeunts... i això que anàvem a un dels símbols del canvi!

L'altra part curiosa del tour va ser acostar-nos una mica a la màfia de la FIFA. Prometo fer una crònica posterior sobre els Mundials i el que estan significant per a Sud Àfrica (bo i dolent), així que no m'extendré. Només dir que veure en directe un personatge com Jérôme Valcke, pel que vam saber un tipus fosc que quasi arruina la FIFA per una estafa a o amb una empresa de targetes de crèdit i que ara l'han tornat a fer secretari general, o altre elements per l'estil fa que una suor freda et baixi per l'esquena.

Per acabar-ho d'adobar, el mes vinent se celebra aquí el concurs de Miss Món, així que per promocionar-ho van portar les Misses dels vuit països que jugaran la Copa Confedereacions. L'escena de les vuit noies fen el mico amb pilotes de futbol davant una manada de periodistes esportius fent “hu hu hu” és una de les imatges més patètiques que recordo i em sembla que em quedarà gravada per tota la vida.

Realment, si hem de canviar el món... tenim molta feina per endavant!