Tras años de fechas incumplidas –incluida la última del 21 de diciembre-, caos de cercanías y eternos debates sobre el recorrido, Magdalena Álvarez pudo llegar a Barcelona en AVE el 12 de febrero. Pero la que tenía que ser la principal promesa cumplida de Zapatero en uno de sus mayores graneros de votos se quedo sin foto finish. Los directivos de ADIF optaron por impedir el acceso de los reporteros gráficos a los andenes al comprobar que muchos pasajeros empezaban a silbar al ver la ministra. Como respuesta, estos realizaron un plante de cámaras y se negaron a filmar la salida de Álvarez de la estación. La imagen final de este día de gloria quedó en una rueda de prensa en el Palau de la Generalitat, donde la polémica ministra pedía perdón por los retrasos y molestias.

Impresionant la posada en escena de Can Vies per al judici: pancartes, paradetes, un camió-escenari... però si a fora impresionava -sobretot l’esmorzar- a dins ja es va brodar: no gaudia tant en un judici des les pelis de Perry Mason.

Sembla que la por a una revolta contra l’estat lamentable de les rodalies comença a planar entre les polítics. Divendres 23 hi havia convocada una manifestació veïnal al barri de Sants contra les molèsties causades per les obres del TAV, així com els inconvenients que ha generat la infrastructura: col·lapse del servei de rodalies i moviments especulatius a les zones properes a les futures estacions de l’alta velocitat.

L’any 1996 marcà, sens dubte, un punt d’inflexió per als moviments socials de caire anticapitalista. Amb dues setmanes de diferència s’okuparen dos centres socials que, cadascun a la seva manera farien història: El Cinema Princesa i l’Hamsa. A partir d’aquest moment l’okupació es convertiria en el motor que revitalitzaria les lluites socials als carrers de Barcelona.