La selección española nunca ha contado con demasiados apoyos en Cataluña. Este es un hecho objetivo que ha llevado de cabeza los responsables deportivos españoles y que supera, de largo, el conflicto de identidades que la mayoría de catalanes tienen respecto su pertenencia al Reino de España. Históricamente esta era una selección aburrida, que no pasaba nunca de cuartos y muy influenciada por la potencia futbolística del Real Madrid, archienemigo del Barcelona. Así, la selección a penas ha jugado nunca partidos en la capital catalana y, cuando lo ha hecho, no ha conseguido llenar estadios ni que los partidos fueran gratis. En comparación, la simbólica selección catalana ha llenado el inmenso Camp Nou en partidos navideños más folclóricos que deportivos.

Finalment, la tossuderia del Jordi Martí ha obtingut la seva recompensa i avui mateix he sabut que el llibre Infectació. 42 visions des dels Països Catalans ja ha sortit finalment editat. Aquest llibre recull totes les aportacions a la columna d'opinió homònima publicada durant quasi tot el 2007 a la Directa .

En aquesta columna hi vaig fer la meva pròpia aportació amb aquest text , juntament amb companys de tanta vàlua com Helena Olcina, Laia Atarriba, David Fernández, Ivan Miró, Àlex Tisminetzky o Roger Palà. La idea del projecte era defensar com els moviments socials, des de la nostra diversitat, quan som capaços de cooperar-infectar-nos- no només sumem, sinó que multipliquem.

Per saber més del libre i com aconseguir-ne, el millor és anar directament a la font, el bloc del mateix Jordi Martí. A qui per cert, aprofito per felicitar.

El centre de Johannesburg es troba atapeït de gratacels entre els quals oficinistes amb corbata s'apressen amunt i avall. Construït a major glòria de l'apartheid avui és el símbol de la “renaixença africana”, la versió local del model capitalista. Enmig d'aquests monstres de ciment, acer i vidre, a poques desenes de metres del parlament provincial i de la seu del governant Congrés Nacional Africà, s'alça una majestuosa mesquita. No és un local dissimulat, vergonyant ni amagat. És una mesquita com les que es poden veure als països àrabs, amb els seus minarets i cúpules, profusament decorada i pintada en blanc i negre.

L'assassinat del dirigent de l'extrema dreta sud-africana Eugene Terre'blanche ha tingut un gran impacte internacional i ha tornat a la primera plana la històricament convulsa relació entre blancs i negres en aquest país. Però ara són els primers els qui es presenten com a víctimes i alguns mitjans fan costat als grups extremistes i llegeixen aquest crim -motivat per un conflicte laboral- en clau de “guerra racial”. Alguns tabloides anglesos fins i tot parlen de “turbes armades amb matxets a la caça de blancs” i asseguren, sense citar fonts, que la FIFA està pensant en canviar la seu del Mundial.