Entrevista a Jaime Villanueva, membre de la delegació boliviana a Copenhaguen

Jaime Villanueva va passar per Barcelona camí de Copenhaguen, però no es va quedar tancat a les reunions oficials. Seguint la filosofia del govern del seu país, on els moviments socials són un actor polític de primer ordre, va participar a les activitats alternatives per explicar la proposta boliviana per combatre el canvi climàtic: el concepte de deute climàtic. 

Exactament, què és això de deute climàtic?

Sobretot és un procés de comprensió. Es tracta d'entendre que l'atmosfera és un recurs finit del que ja hem consumit tres quartes parts. Però fins ara tot el que s'ha gastat de l'atmosfera, que és de tota la humanitat, només se n'ha beneficiat un 20% de la població, que és la que viu als països desenvolupats.

Això a nosaltres ens afecta de dues formes. La primera és que si volguéssim desenvolupar-nos com ho han fet els països rics no podríem, doncs no queda atmosfera per a que tothom segueixi el mateix patró. I la segona és ja estem començant a patir els efectes d'un problema que nosaltres no hem causat això ens comporta unes despeses de les quals, òbviament, se'ns ha d'indemnitzar.

Entrevista a Pelenise Alofa, líder comunitària de Kiribati

Pelenise Alofa va passar per Barcelona convidada per l'ONG Amics de la Terra, per tal de denunciar  el canvi climàtic i les conseqüències greus i imminents que té per al seu país. Amb més de la meitat de les 33 illes que conformen Kiribati en perill de desaparèixer sota les aigües del Pacífic, aquesta és una tasca que no pot ser postergada i el seu objectiu "no és negociable". 
 
Com els afecta el canvi climàtic a Kiribati? 
El més greu és la pujada del nivell del mar, que ja està afectant la primera línia de costa. Les ones s'emporten la terra, primer de la platja i després més enllà fins a fer caure literalment els arbres. La imatge més coneguda de les nostres illes són les fileres de cocoters davant del mar. Avui les palmeres estan totes al terra. Els cocos, al costat de la pesca, són el nostre principal recurs econòmic. No és un problema sols del paisatge.

Entrevista a Jaime Villanueva, Coordinador de los Programas de Cambio Climático del Gobierno boliviano

Jaime Villanueva ha pasado por la cumbre de Barcelona camino a la de Copenhague junto a la delegación boliviana para presentar al mundo su receta para combatir el cambio climático: el concepto de “deuda climática”. Una propuesta innovadora y revolucionaria que seguramente despertará las reticencias de los principales contaminadores pero que puede convertirse en una esperanza para los países que menos gases de efecto invernadero emiten y más sufren las consecuencias del cambio climático.

Jim Skea i Juan Antonio Rubio aposten per les innovacions tecnològiques per reduir les emissions de CO2 en una conferència al CosmoCaixa

Desaparició de glaceres, destrucció de barreres coralines, desertització, pèrdua de diversitat... les conseqüències del canvi climàtic ja són evidents i força conegudes i això que l’augment de temperatura des de la Revolució Industrial sols ha estat d’un grau centígrad. Tal i com va explicar Jim Skea director de recerca del UK Energy Research Centre en una conferència al CosmoCaixa si arribem a consumir totes les reserves d’hidrocarburs que hi ha al planeta les concentracions de CO2 i gasos equivalents podria superar les mil parts per milió (ppm) a l’atmosfera i l’augment de temperatura “probablement” seria de quatre graus. “Si arribéssim a aquest punt –va precisar- es produirien canvis abruptes i irreversibles” només comparables al de les grans glaciacions que va patir la Terra fa milers d’anys. “I si volem evitar-ho no anem pel bon camí” va assegurar, doncs des d’ara fins al 2030 es preveu que la demanda energètica creixi un 60% recolzada sobretot en el petroli i el gas.