Entrevista a Rosa Cullell, Presidenta de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya

Totes les tendències indiquen que les audiències es fragmenten i que el model del gran mitjà de comunicació per a tothom s'acaba. Com s'ho faran els mitjans públics per mantenir la seva referencialitat davant aquest panorama?

Amb el món digital les audiències de més del 10% ja s'han acabat i les televisions generalistes estarem en aquest entorn. Podem tenir puntes d'audiència molt altes, però aquest no és el problema, sinó tenir una mitjana del 14-15% i mantenir-la. Això és el que costa més i al que nosaltres hem d'aspirar, doncs sinó deixarem de ser referencials per esdevenir minoritaris.

Crec que en aquests moments això s'està fent bé però en el futur hem d'aspirar a que la suma dels nostres canals en TDT arribin a una part important de la societat catalana.

L'actual crisi econòmica internacional ha coincidit amb uns moments especialment convulsos per als mitjans de comunicació. Si és cert que “el món serà diferent després d'aquesta crisi” -en paraules d'Alan Greenspan- comença a ser obvi que per al sector de la comunicació, el més probable, és que no s'assembli en res. 

La premsa en paper ha d'afrontat, enmig d'una caiguda generalitzada de lectors i publicitat, la irrupció dels formats digitals, els canvis culturals dels lectors i la multiplicació de mitjans i suports. La pregunta plana com una ombra inevitable pel món de la comunicació: Hi haurà encara revistes en paper després de la crisi? O potser és al contrari i la crisi ha de ser vista com una oportunitat? Però com utilitzar-la per sortir-ne més forts?

No hi ha forma de dissimular el cop. 2009 passarà a la història com el pitjor any per a la publicitat amb descensos forts i generalitzats en la inversió que, sumats al descens de consumidors, han marcat un any dur per als mitjans de comunicació.

Segons els informes que elabora l'observatori Zenthinela -de marc estatal, però a grans trets equiparables a la realitat catalana- el mercat publicitari es preveu que haurà caigut aquest any un 17%, quan encara manquen les dades del darrer trimestre. I pel 2010 s'esperen noves caigudes.

De res van valer les amenaces del govern espanyol i la premsa madrilenya ni les declaracions de Montilla ni el menysteniment dels mitjans catalans ni el boicot de les administracions: El 13 de desembre 192.490 persones es van acostar fins a una de les més de 500 meses i van expressar la seva opinió sobre si la nació catalana ha d'esdeventir independent. Com era d'esperar el Sí va arrasar amb quasi el 95% dels sufragis.

Per a molta gent va ser una jornada per a la història: "Fa 73 anys que espero que em facin aquesta pregunta" explicava un elector de Vic a l'hora de dipositar la seva butlleta. Per a altres una "mascarada separatista" que "només" ha obtingut un 30% de participació.